CASA DEL VALL www.casadelvall.com

2011-11-07T10:40:00.000-08:00

Zoom festival 2011 a Igualada

Durant 4 dies a Igualada s'ha celebrat la novena edició del zoom festival europeu de cinema per a televisió. Confesso que és la primera vegada que he llegit la programació i des del primer moment m'he sentit atreta per l'oferta.

Hem pogut veure pel.licules de França, Holanda, Alemanya, Regne Unit, i per descomptat d'Espanya.

Les que he vist són pel.licules o series que reflecteixen fets de la nostra història fetes pel.lícula amb uns contingut molt treballats, molt bon treball interpretatiu, i uns perfils psicològics que t'atrapen des del primer moment.

Els guanyadors han estat El àngel de Budapest de Luis Oliveros, que narra la delicada situació de l'embaixada espanyola durant els últims dies de l'ocupació nazi a hongria, i el titànic esforç que Angel Sanz va portar a terme per poder salvar 5000 jueus, personalment m'agradat molt més que la pel.lícula de Spielberg de la llista de Schindler, per mi els personatges estan millor treballats, reflexa molt bé la situació i sap tractar un fet tan tràgic amb molta humanitat i un toc de comèdia que t'ajuda a digerir la situació i que en res la desvirtua.

També va rebre menció la miniserie de Operación jaque, d'una coproducció espanyola-colombiana, on es narra el segrest, vida a la selva-durant 6 anys-, i posterior alliberament de Ingrid Betancourt, candidata a la presidencia de Colombia i capturada per les FARC. A la nit a casa meva encara em semblava sentir la humitat de la selva als meus ossos, dura realitat i complexa.

Diumenge al migdia vam poder reviure l'emoció del Gran circo de la tele, ja que es va passar un dels episodis que van marcar la infància de molts de nosaltres. En blanc i negre vam riure, van picar de mans, i vam cantar les populars cançons. El teatre estava ple de pares que portaven els seus fills per fer-los conèixer el que ens distreia, feia goig veure com reien i el bé que s'ho van passar i com va dir el fill del Gabi "no deja de sorprenderme como conseguian resolver de una manera simple pero muy eficaz lo mismo que ahora hacemos" Merescut homenatge.

També es va premiar la trajectoria de Montserrat Carulla i Lluis Soler, reconeguts actors de la nostra pantalla petita.

El teatre de l'Ateneu sempre tan bonic, encara lluia més amb llums, catifes, i plantes que donaven peregrí al festival.

Us invito que el proper any que a més es celebrarà el desè aniversari, el tingueu en compte i el disfruteu.

ITMA.Fira de maquinària tèxtil, i LLuís Villanueva Bausà

2011-09-27T07:37:00.000-07:00

Aquesta setmana es celebra a Barcelona la Fira de maquinària tèxtil, és una fira internacional que acollirà un gran nombre d'empreses nacionals i internacionals que presentaran les noves tecnologies en maquinària textil i els seus acabats.

El meu sogre Lluis Villanueva Bausà, hi va participar repetides vegades en diferents ciutats europees -Bèlgica, França, Itàlia, Alemania- quan treballava a l'empresa Serracant de Sabadell.

Aquesta empresa i el meu sogre com a cap de laboratori van ser pioners en l'implantació de processos industrials a la Xina.

Les anecdotes del primer viatge són moltes i excepcinals, estar al lloc oportú en el moment adient, et permet conèixer una part de la història contemporànea que batejaria com la conquesta d'Asia, són experiències úniques, i molt viscudes, i que són explicades en dinars familiars i aplaudides pels nets.

El LLuís va arribar a Pekín i de seguida va ser localitzat per un noi que l'acopanyaria durant tota la seva estància, l'interpret. La mateixa nit van pujar a un tren que havia de portar-los a la ciutat de Zibo a 500Km de 2 milions d' habitants. El meu sogre va viatjar en compartiment mentre l'interpret ho feia al vagó. El meu sogre no entenia cap nom ni tenia ideia d'on anava. Va establir conversa amb un industrial anglès que viatjava al seu compartiment, qui va explicar-li les nocions principals a tenir en compte, entre altres li va indicar que un cop es despertessin i fos de dia anés mirant a totes les estacions fins que veiés algú conegut, en aquest cas el seu muntador,qui l' estaria esperant. Ni hores, ni noms, la referència un senyor blanc a l'andana.

Quan va arribar a la fàbrica en el lloc on havia d'instalar-se el laboratori, només va trobar-hi la roba interior de les noies que feia dies s'hi allotjaven esperant començar la feina.

Al cap de quinze dies el laboratori estava muntat i el meu sogre havia donat les instruccions i havia supervisat l'aprenentatge de les receptes per tenyir "al tunel" nom com es coneixia la màquina de tintura continua de fibres sintètiques.

Molt satisfets per la feina van preguntar al meu sogre què li agradaria veure. La seva demanda va ser la ciutat prohibida. Per tal de portar-ho a terme van presentar-se amb una furgoneta Vanette nova, ja que la comitiva era : dos xofers, 1 interpret, 1 fotograf, 1 diputat del Partit Comunista per facilitar les gestions administratives, el meu sogre , el muntador i l'electricista.

En arribar al riu groc, aquest estava tancat, uns guardes de la revolució cultural, darrere una taula, custodiaven unes valles. Va baixar el diputat i després de parlar amb ells van aixecar-se inmediatament, van quadrar-se i els va faltar temps per desmontar la paradeta i obrir pas.

Quan van arribar a la gran muralla van dirigir-se al meu sogre per indicar-li que ell podia accedir a visitar la part esquerra de la muralla, li van explicar que feia pocs dies hi havia estat Felipe Gonzalez, i feia no gaire Ronald Reagan, el meu sogre no entenia a què venia la gran expectació que estava aclaparant, només quan el montador va intentar acompanyar-lo, ho va entendre, només els caps d'Estat i persones singulars els hi era permés trepitjar l'entrada esquerra de la muralla. Així ho va fer, però sol no tenia gaire interès i va anar a retrobar-se amb la resta a la porta de la dreta.

De tornada a l'aeroport l'interpret no marxava i davant la insistència del meu sogre, va informar-lo que fins que no veiés l'avió dalt del cel ell no marxaria.

Després de 20 i pico anys amb un domini total dels processos, són ells els que venen a vendrens els seus productes, una nova classe mitjana pot permetres viatjar i venen a coneixer-nos, i els més agosarats venen a plantar els seus negocis, cada cop coneixem més la seva cultura i som molts els que vam fer cua al forum per veure els guerrers de Xiang. Ens agradi o no els temps canvien i haurem d'anar trobant la manera d'adaptar-nos.

Rutes amb BTT

2011-04-26T10:44:00.000-07:00

IGUALADA-COLLBÀS-PARC FLUVIAL
RUTA BTT
Ruta: Igualada – Santa Margarida Montbui – Trialera – Collbàs – Can Titó – Parc fluvial de Vilanova – Riu Anoia - Igualada
Sortida i arribada: Igualada – Plaça Anselm Clavé
Kilòmetres: 21 km
Desnivell acumulat (tant ascendent com descendent): 350m
Altitud mínima: 278m, màxima: 495m

GPS: Igualada-Collbàs-Parc Fluvial
Ruta PDF: BIC068

IGD-CARME-COLLBAS-DIPOSITS
Ruta: Igualada - Sta. Marg. Montbui - Carme - Ermita Collbàs - Dipòsit Vilanova - Can Titó - Igualada
Sortida i arribada: Igualada (pl. Creu)
Comarca: Anoia
Kilòmetres: 25km
Alçada mínima: 285m, màxima: 495
Desnivell acumulat (tant ascendent com descendent): 432m

GPS: IGD-CARME-COLLBÀS
Ruta PDF: BIC062

2010-08-28T13:28:00.000-07:00

Igualada disposa d'una important tradició participativa i d'un important volum d'imatgeria popular, en aquest video queda palés. Disfruteu-lo.

Us invitem a venir a coneixer-nos i disfrutar dels detalls de la nostra casa: brodats, aromes, degustacions, fusta, colors, mobles i làmpares antigües, antic celler, ...i de l'entorn inigualable que ens envolta.

La Festa Major a Igualada

2010-08-25T03:56:00.000-07:00

Ahir va acabar la festa major d’Igualada, malgrat les retalladles, ha estat una bona festa major.
Igualada compta amb un gran nombre d’entitats que conserven les diferents tradicions i que asseguren una bona participació popular, té la sort de tenir un gran nombre de bestiari popular que cada any va augmentant i fa més lluida la festa.
La nostra festa major dóna molt joc perquè les diferents associacions ens mostrin i ens permetin gaudir de cercaviles on quasi tothom té un familiar participant-hi, diables, geganters, moixiganguers, esbarts dansaires, trabucaires…
L’ any passat la colla Mal llamp, festejant els seus 20 anys, ens va sorprendre amb la presentació d’una nova bèstia que sortia en mig del fum i el foc dels inferns, Boraxis, que farà costat als dracs i les vidries, els gegants, caps grossos, l’ inigualable cavall, …
També hem recuperat el ball de bastons, amb la seva original indumentaria, i juntament al ball de cercols i el de gitanes es va engrandint el repertori.
Igualada és una petita ciutat on la gent es coneix i on la festa major permet retrobar-te amb amics i coneguts mentre disfrutes dels diferents espais oberts : places,i placetes, carrers, el nostre emblemàtic passeig,i la rambla centre neuràlgic de la ciutat.
Un espai especial per la festa major alternativa on la participació popular té el màxim exponent, concursos de grans i petits, sopars, bromes i les tradicionals barraques , on les associacions ingressen alguns dinerons i donen molta vida al joven i no tan joven.

Pastís de patata

2010-08-02T08:36:00.000-07:00

Per aquestes calors que treuen la gana recomano un pastís de patata que es menja fred, que pot fer-se un dia o dos per endavant i que quasi es menja sense gana.
Ingredients
Patates Mantega Tonyina Mongeta tendra Ou dur Blat de moro
Guarniment
Maionesa, anxoves, olives, pebrot escalibat, enciam…
Procediment
1-.Primer que tot posarem a bullir els ous amb aigua freda i quan arrenqui el vull els hi tindrem durant 7 minuts, després ho escorrarem i passarem aigua freda per poder pelar-los.
2-.En un altre caçó bullirem mongetes tendres. Evidenment és opcional, és tal com ho feia la meva mare, i una manera diferent de menjar verdura freda.Un cop cuites les reservarem.
3-. Obrirem 4 llaunes de tonyina, una de blat de moro i una d’olives, tallarem a rodanxes o per la mitat un bon nombre d’elles, ho reservem.
4a-.Es fan bullir les patates pelades i amb una mica de sal, un cop toves, s’escorren i es trituren barrejades amb una mica del suc de la bullicio i afegint mantega.
4b-.Una opció més fàcil és fer bullir llet i deixar-la fins que arrenqui el vull, llavors treiem la caçola del foc i afegim un sobre de puré de patata, hem d’anar remenant amb un batedor de cuina fins que no quedin grumulls i s’hagi especit –tenir en compte les quantitats indicades al sobre-.
Buidarem el contingut de la caçola sobre un drap de cuina el més fi posible, -que no tingui rus- , amb un altre drap ho cubrirem i seguidament amb un corró de cuina o una ampolla de vidre passarem per sobre del segon drap, per tal d’aconseguir allissar la patata fins que quedi un rectangle. Retirarem el segon drap.
Llavors farcirem amb tonyina, blat de moro, rodanxes d’ou dur, mongeta tendra,les olives talladles… i tot el que ens pugui venir de gust i tinguem a punt.
Inmediatament amb ajuda del primer drap enrotllarem, cal fer-ho mentre la patata és un xic calenta perquè es retira millor del drap i es deixa cargolar amb facilitat, donant-li la forma de braç de gitano que desitgem.

2010-07-27T07:28:00.000-07:00

Històries del nostre carrer:
Aquesta setmana començo explicant la història de la Casa del Vall, posteriorment explicaré històries de la resta de cases del carrer.

El seu primer nom era Cal janot per un Joan que hi havia viscut.Després hi vivien 2 dones que vam marxar cap Igualaada, aleshores van venir a viiure-hi els d ...e Cal Paletes però s'hi van estar poc temps. Després hi va viure la Roser de Cal Farlapa, era vìdua i s'hi va estar força anys. Després el seu fill el Gènio, el cafeter, la va pendre cap a l'Argentina. Llavors la casa va restar bastan temps buida fins que el meu avi Pepito Vilarrubias de Cal Manyà la va comprar dient "una casa a costat de casa sempre és una casa" , ja que ell vivia al costat a la manyaria.
La casa va ser cedida al meu tiet Josep Mª, després al meu pare quan es va casar, jo i les meves germanes vam nèixer-hi. Quan em vaig casar la vam arreglar, hi vam viure 15 anys i els nostres fills també hi van nèixer. Des del 2005 la vam donar d' alta com a allotjament independent de turisme rural.

2010-06-22T08:31:00.000-07:00

REVETLLA DE SANT JOAN Vigília de Sant Joan. La majoria dels pobles de les civilitzacions antigues el dia d´avui ...celebraven el solstici d´estiu. És el moment de l´any en què el Sol es troba al punt més alt del zenit i quan és visible per més espai de temps; per tant, és el moment màxim de ...claror de sol i el dia més llarg de l´any. El refrany es diu:Sant Joan el dia més gran.Els pobles de civilització moderna celebren encara la festa del solstici cristianitzada i conservant un seguit de creences i preocupacions que recorden temps molt reculats. És general de creure en la virtut de totes les herbes, que aquesta nit cobren valors excepcionals i extraordinaris. Els romans sortien al campper recollir el gramnegre, és a dir, la verbena, l´obtenció de la qual aquestanit portava ventures i riquesa a desdir. El costum estigué tan arrelat,que el nom del vegetal de meravella s´ha estès fins a determinar larevetlla d´avui.La cançó es fa ressò de la universalitat de la festa i ens diu: El dia de Sant Joan n´és festa per tot el dia; en fan festa els cristians i els moros de Moreria; tallen el pa el dia abans per millor folgar aquell dia.La coca En aquesta nit és tradicional menjar coca. Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, i devien tractar de recordar el disc solar. Eren pastades a casa, com un dels tants productes de pastisseria casolana. Després, les feien els forners, amb pasta adobada ensucrada i amb pinyons. En establir-se pastisseries, les coques van millorar la qualitat i foren endolcides amb cireres, i d´altres fruites confitades. Es tenia per cosa obligada menjar-se lacoca al ras, al camp o al carrer, és a dir, a ple aire. Hom creia que menjar-sela coca sota teulat portava desventura. Era costum de remullar-la amb vidolç i, les persones de paladar fort bevien gorga, mena d´aiguardent poc refinat, però molt fort. Quan la ciutat estava emmurallada, era corrent de celebrar la revetlla entre el veïnat. Fou costum de menjar-se la coca en comú. Cada veí posava un tant, fixat, per persona. Es feien coques de veïns que assolien una gran llargada. Hom nopodia menjar-se la coca abans de mitjanit. La tallava i la repartia al veí mes vell, amb preferència que es digués Joan, o el de més categoria. Actualment es fan coques molt variades: de crema, de llardons, farcides de cabell d´àngel, de nata, etc i amb diverses formes i mides.Ver más

Sopar primaveral!!!

2010-05-12T13:15:00.000-07:00

Sopar de primavera

Aquest vespre hem disfrutat d'un sopar primaveral exquisit amb productes propis del temps.
De primer una sopa d'estirabecs, una verdura que només la podem trobar ara, són com uns pèsols, amb pell més fina i un inconfundible gust dolç.

Aquesta recepta era de la meva àvia i encara recordo com disfrutava i com els esperava.

Primer se'ls hi treuen els fils d'un costat i altre, després es tallen i s'escalden. mentrestant es posa a bullir aigua en una caçola i un cop bulli l'aigua s'afegeixen els estirabecs, una ceba de figueres tallada, i una patata, al cap de 5 minuts s'afegeix pa tallat fi , un bon raig d'oli i es deixa bullir 20 minuts més, un pessic de sal i ja podem servir-la.

De segon uns talls de pernil dolç caçolà de Cal Piqué tallat un xic gruixut ,per sobre una capa fineta de filadelfia i per sobre uns talls fins de pebrot vermell, pebrot verd, alls tendres i carbassó tallat molt finet i passat per la paella, s'enrotlla al llarg i per sobre es tira una mica de sucre morè i amb un cremador es caramelitza.

Bonissim!!!!

Si us animeu a fer-la m'ho expliqueu i si teniu dubtes m'ho pregunteu. També dir que els ingredients eren ecològics i el gust com els d'abans.

Victòria

2010-05-10T03:56:00.000-07:00

Bon dia:

Ahir vam disfrutar d'una Fira-verd explendida, feia bon temps sense fer calor, i a més del gust que és passejar entre parades de flors, gaudint d'ofertes especials per l'ocasió, les paradetes d'artesans eren variades i atractives.

Destacar el forn de llenya que el David Valls va instalar davant l'estanc i botiga ecològica de la Lidia i el Toni, on cuia pizzes boníssimes d'elaboració pròpia , i els bonissims pastissos dolços i salats de l'Aram, si els divendres no voleu cuinar ja ho sabeu podeu encarregar-m'ho.

També dir-vos que es venia el formatge que va rebre el 1r premi d'Espanya, és de Caceres i realment és molt gustós.

Els més petits van gaudir recollint els ous de les gallines i veient els conills de la improvitzada granja que es va muntar.

La Montserrat ens contestava amatent les preguntes que voliem fer-li sobre les abelles i els rucs que el Dani té per les nostres muntanyes, podiem veure el traginar dins el rusc, i com la mel s'anava escorrent i licuant.

També podiem veure un simulacre de vinya i el procés de destilació d'un aiguardent.

Els carrers del poble eren un anar i venir de gent que es saludava i gaudia de la festa, mentre es compraven formatges, embotits, flors, cistells, sabors artesenals, mermelades...

Felicitar el Josep Vicens i el seu equip de Mapamundi, organitzadors i executors de la festa i activitats.

Proximament quan la meva filla m'ajudi penjaré un video de la festa.

Festa de Primavera 13ª Firaverd a Carme

2010-05-04T12:56:00.000-07:00

Un altre any amb l’esclat de la primavera Carme es vesteix de festa per donar la benvinguda a la 13 ª Firaverd.
Aquest diumenge 9 de maig de 2/4 de 10 del matí fins les 2h del migdia al llarg del carrer St. Jordi trobarem un seguit de parades de floristes que ens oferiran les seves flors, planters per l’hort, bonsáis, cactus, arbres, decoració floral, … creant un mosaic de colors que contagia alegría.
Paralel.lament i com en els últims anys la fira s’acompanyarà d’una exhibició d’antics oficis, i els més petits podrán donar de menjar a les gallines i recollir ous acabats de pondré, calents, calentets.
Finalment una mostra de productes de la terra: mel, herbes aromàtiques, herbes remeieres, plantes medicinals, portades per artesans d’arreu de Catalunya.
Destacar l’anellament cientific d’ocells que tindrà lloc a l’esplenada del carrer St. Jordi per part de la Societat catalana d’anellament.
Es un dia per passejar i perdres pels carrers del poble, pels seus racons, buscar inscripcions antigues, contemplar reixes treballades, portes que porten anys obrint-se, seguir un gat que corre a amagar-se, arribant-nos a les fonts per veure rajar l’aigua…
Esperem que l’aigua ens deixi disfrutar de la diada.

Bèsties de foc a Igualada

2010-04-21T11:39:00.000-07:00

Descarrega el Player de Flash per veure aquest video.

Carme i la riera

2010-04-21T11:20:00.000-07:00

Atenció! A Partir del minut 4.

2009-09-11T09:20:00.001-07:00

La Festa Major a Igualada

Ahir va acabar la festa major d’Igualada, malgrat les retalladles, ha estat una bona festa major.
Igualada compta amb un gran nombre d’entitats que conserven les diferents tradicions i que asseguren una bona participación popular, té la sort de tenir un gran nombre de bestiari popular que cada any va augmentant i fa més lluida la festa.
La nostra festa major dóna molt joc perquè les diferents associacions ens mostrin i ens permetin gaudir de cercaviles on quasi tothom té un familiar participant-hi, diables, geganters, moixiganguers, esbarts dansaires, trabucaires…
Aquest any la colla Mal llamp, festejant els seus 20 anys, ens va sorprendre amb la presentación d’una nova bèstia que sortia en mig del fum i el foc dels inferns, Boraxis, que farà costat als dracs i les vidries, els gegants, caps grossos, el inigualable cavall, …
També hem recuperat el ball de bastons, amb la seva original indumentaria, i juntament al ball de cercols i de gitanes va engrandint el repertori.
Igualada és una petita ciutat on la gent es coneix i on la festa major permet retrobar-te amb amics i coneguts mentre disfrutes dels diferents espais oberts , places, passeig, rambla de que disposa la ciutat.
Un espai especial per la festa major alternativa on la participació popular té el màxim exponent, concursos de grans i petits, sopars, bromes i les tradicionals barraques , molt retallades enguany, on les associacions ingressen alguns dinerons i donen molta vida al joven i no tan joven.

Els Molins de Carme

2009-07-03T06:30:00.001-07:00

A la comarca de l'Anoia, entre les serres de Queralt i Orpinell, trobem la vall de Carme amb una important quantitat d'aigua que ha donat vida a la gran quantitat de molins que a banda i banda de la riera podem trobar, i les moltes fonts que s'hi troben.

Quan jo era petita anaven a buscar cromos i revistes que es desprenien de les bales de paper que aquestes fàbriques fèien servir per reciclar, i tornar a convertir-ho en bobines de paper blanc.

El Molí Major, era del meu tiet i tenia un menjador senyorial amb una gran taula molt llarga, on ara hi cabrien dos pisos de 30 m2, a l'entrada àmplia i espaiosa hi havia lloses de pedre inmenses desgastades i molt pulides pel pas delmolt temps . A dalt el seguit de finestrals on antigament s'assecava el paper, i per mi el més important: un gran safareig on antigament devien rentar les minyones de la casa i ara el feiem servir per banyar-nos. Era ple de verdet i l'aigua era gelada -constanment s'anava renovant doncs no deixava d'entrar-ne en cap moment- era netissíma i a vegades compartiem l'espai amb caps grossos entre rialles i crits. És del S.XVIII ja fa nays està tancat i no hi viu ningú.

Cal Serra, Cal Cundo, el Molí Nou i el Molí vell, aquest era d'uns amics dels meus pares i regularment hi anavem, van ser dels primers a tenir piscina al poble i desde Carme pujavem amb bicicleta traginant la meva germana petita al darrere, passavem per la carretera i ningú patia pels cotxes ni per possibles accidents. durant molts anys no hi havia depuradora, això volia dir que l'aigua es mantenia neta pel mateix motiu que el safareig, l'aigua entrava i sortia ininterrumpudament, i conseqüenment també era gelada. Tenien un roser que feia unes roses roses petites i molt tupides -ho he buscat i ja no se'n troben- era antic i donava ombra a una font que hi havia al mateix pati de la casa, allà berenavem, soposo que pa amb xocolata, no ho recordo, en canvi si recordo els préssecs bonissims de vinya i aquella aigua fresca sense gust a res qu t'omplia la boca, et calmava la set, i et donava aquella sensació de satisfacció i sacietat.

2009-07-03T06:12:00.000-07:00

Benvinguts al bloc de Casa del Vall:

Casa del Vall -anterior al 1800- és una casa típica de poble, té tres pisos i un antic celler que s'ha pogut conservar tal i com era fa molts anys, gràcies a que en un moment donat els meus avantpassats van decidir tapiar-lo. Podem veure com s'aprofitaven les roques del terreny, com es construia sense ciment, i amb quins materials s'arreglaven per aïllar i conservar el calor o el fred.

2009-06-15T10:22:00.000-07:00

Benvinguts al blog de CASA DEL VALL, turisme de qualitat

2008-12-29T11:01:00.000-08:00

Us proposem una sortida a l'Anoia, al centre de Catalunya.
Us invitem a conèixer la Casa del Vall, una antiga casa de poble -anterior al 1800- que es troba al mig de Carme, petit i encisador poble entre les serralades de Queralt i d'Orpinell.

Casa del Vall us ofereix 250 m2 per gaudir de totes les sensacions: olors, colors, aromes, degustacions... en un ambient relaxant i molt cuidat:flors fresques, brodats, cortines de ganxet, làmpares antigues, llar de foc...

Amb una gran riquesa de paisatge: boscos, bolets, rieres, coves prehistòriques, cabanyes de pedra seca, fossils, ocells, crancs....

Envoltats de cultura: Castell de la Pobla de Claramunt, Molí Paperer de Capellades, Museu de la pell i museu dels traginers a Igualada.